Segona Trobada d'Amics de Gossos

La paella. Aquest va ser un dels principals elements del que va ser la Segona Trobada d'Amics de Gossos. Feta pel pare de'n Natxo, ens va deixar a tots amb un fantàstic regust de boca. Estava boníssima.

La jornada va començar cap a les 12:30h, amb l'arribada dels més de 40 assistents. Cares conegudes, cares noves, les quals va ser un plaer poder conèixer i xerrar una estona, tot i que és impossible poder parlar amb tothom en una trobada d'aquest estil.

Cap a les 14h, quan ja hi erem tots vam començar a dinar, sota un sol de justícia, que va fer que més d'un acabés com les gambes que hi havia per picar abans del dinar. Després de la paella, postres i cafès va venir el segon plat fort de la jornada, i possiblement el que tots estavem esperant. El concert en format acústic.

Tots ben asseguts, mirant amb espectació com en Santi muntava part de la seva bateria, en Roger conectava el baix Fender a l'amplificador i en Juanjo, l'Oriol i en Natxo afinaven les guitarres. Tot estava apunt per començar. El repertori triat va fer les delícies dels assistents, cançons que feia moltíssim que no haviem escoltat en directe i que per alguns era la primera vegada. "Quan et sentis de Marbre", dedicada a la Laia, que feia 19 anyets, "Avui No Hi Sóc", amb l'slide del Juanjo que va fer-li posar la pell de gallina a un servidor, "Metamorfosi", "Carta a Cuba", "La Selva Negra", "Rera Teu" entre molts altres temes, van sonar durant ben bé dues hores llargues.

Ningú volia que s'acabés aquell moment màgic, especial, tots asseguts en silenci, cantant cada cançó i ajudant a recordar les lletres, disfrutant cada segón, i disfrutant igual que van disfrutar ells. Veure el Juanjo a la bateria, passant-s'ho pipa va ser potser un dels millors reflexes del que s'estava vivint en aquell moment. Però ja ho diuen, tot s'acaba, i va arribar el moment de començar a recollir. Ningú es volia moure dela cadira, ningú volia marxar.

Després de fer-nos la foto de família cadascú va marxar de la mateixa forma com havia vingut, ja fos amb tren o cotxe. Eren les set de la tarda, s'acabava un dia ple d'emocions, records i imatges que quedaran gravades a la retina de tots els que hi vam ser presents. Tant sols desitjar que l'any vinent tornem a gaudir d'una jornada com la de diumenge.

Gràcies Gossos per ser com sou, per la vostra simpatia, pel vostre caliu i la manera de ser, per obrir les portes de casa vostra i brindar-nos un dia tan especial. Gràcies.

Gràcies també a la Laia, la Marta i la Montse per les fotos que ens heu enviat. Les podeu veure a http://www.parazz.com/albums/clubgossos

Ens anirem veient als concerts, i esperem retrobar totes les cares de diumenge.

Salutacions.